Viatget a valls...

4 d’agost del 2004

Una altra cròncia també escrita per la Núria (reportera jejej), tot i que vam fer l'esquema al tren i vam intentar fer videos amb la càmara de fer fotus, però hi havia massa poc espai... llàstima..:( no m'agrada que em grabin ni res per l'estil pro mira aquestes camares són dificils de resistir!
No m'enrollu mes per`què tot i que se que ningú s'ho llegirà tot.. i si comença a llegir es rallarà massa d'hora, si m'enrollu massa ni es llegirà el principi.. i el que s'ha currat la Nidi k serveixi d'algu no?

--->A les 8.46 ens trobem davant del MC Donals de l’estació de Sants la Idoia i jo. Després de saludar-nos anem a comprar els bitllets, amb carnet jove, és clar. Ho troben fàcilment, tot i que hem de consultar a l’orientadora per trobar l’andana ja que el nostre bitllet no passa pel marcador. Un cop a l’andana uns individus amb motxilles se’ns colen i ens tapen el pas, tot per quan estem a dintre convertir-nos en sardines. I sentim frases com “- oye tu te bajas?- yo si”. Ens adonem que la Renfe no diu les parades, fet que ens fa anar escoltant a la gent del tren per saber on ens trobem.
Arribem a Tarragona després de què ens ho confirmés un home del tren, ja que la RENFE no diu les parades, un cop a l’estació ens dirigim a buscar un horari i trobem al Dídac i l’ Edu asseguts al banc de l’estació i els saludem. Anem a buscar l’horari i ja ens dirigim al cotxe – que es trobava molt lluny-. Un cop al cotxe ens seiem a radere i degut a la música, de gran qualitat i al soroll de l’aire no ens assabentem del què diuen els de davant així que ens decidim a aillar-nos una mica. La Idoia amb un cop de peu mou el seient del conductor, l’Edu. Anem direcció Valls, previ pas de moltes rotondes i d’observar que a Tarragona no onegen banderes. Un cop a Valls i de veure la gentada ens adonem que haurem d’aparcar el cotxe molt lluny. En aquest moment rebo un sms de la Laura que vé amb retard i anem cap a l’estació de busos on ens esperen en Joan i l’ Anna. Un cop saludats i presentats esperem a la Laura. En arribar anem cap a la piscina, passant pel passeig de l’estació ple de firetes. A la piscina ens trobem amb l’Ivet i ens hi estem un estona asseguts a la terrassa de la piscina. És aquí on la Laura ens comenta que a les cremades (de sol ) va bé posar-hi iogurt. Desrpés d’una estona creuem Valls, per anar a veure en Jordi al seu bar, pel camí ens trobem amb un cotxe amb l’enganxina del brau i en Joan de la seva cartera en treu una altra que es disposa a enganxar-hi a sobre, però en veure a algú (suposadament l’amo del cotxe ens vigila des del balcó ) ho deixa estar. Seguim i arribem al bar on treballa en Jordi i ens diuen que no hi és. Es troba a la paradeta de la Colla Vella Xiquets de Valls. Ens dirigim cap al pati que és on troba la paradeta. De camí ens trobem uns imflables on més d’un s’hi volia pujar. També durant el trajecte ens trobem a uns nois convergents i fem una aturada. Quan ens trobem ja davant de la parada de la Vella en Joan se’n va la seva i nosaltres ens quedem xerrant amb en Jordi i amb uns senyors que molt amablement ens demanen que donem sang, però no ho fem perquè no tenim l’edat. Ens regalen un boli i l’ Anna una enganxina. Continuem i anem a la parada de la Colla Jove Xiquets de Valls i en Joan no s’assabenta de què hi som i l’avisem per perdudes. Compro unes plaquetes. En aquest moment comença a ploure i ens refugiem a La Caixa.
Mentre estem a La Caixa esperant que pari el xàfec pensem en algun lloc on dinar i és l’Anna qui ens aconsella que anem al König (també anomenat Toni i Capri , per anar s’ha de seguir el carrer de la caixa i tombar a l’esquerra en veure l’ambulatori). Anem a dinar en Dídac, la Idoia, la Laura i jo i demanem unes pizzes. Mentre dinem a valls hi ha calamarça però nosaltres a la taula ens dediquem a fer pilars d’ampolles (d’aigua, perquè tots som sans ), en una taula tot s’ha de dir bastant petita. Fem petar la xerrada durant una estona i en arribar l’ Anna i més tard l’Ivet -que ha hagut de tancar la piscina pel mal temps-, fem un pensament i marxem del König. És l’hora de les automàtiques. Anem voltant per valls i ens trobem amb el Marc, arribem a la plaça del quarter on demanem un diari del firagost i aviat comença a ploure i ens refugiem en un garatge. En parar de ploure seguim caminant i en arribar al Pati ens fem fotos des d’un carro. Estem per allà una estona i després ens apalanquem en uns seients de pedra i de cop, l’ivet es converteix en la Mary Poppins i finalment es trenca el paraigües. Venen els de la JNC amb nosaltres. Com alguns tenien set l’ Anna i jo anem a buscar aigua i quan tornem després d’haver trobat una font… els altres s’han comprat ampolles. Un cop s’han curat les deshidratacions acompanyem a l’Anna al local de la colla, tot passant pel carrer de la Cort. En arribar a la plaça del portal nou trobem una font, que en Dídac va espatallar i va inundar la plaça (altrament anomenada passeig), val a dir que anteriorment altres poblacions havien patit inundacions com és el cas de Vilabella. L’ Edu arrecla la font amb una clau. Seguim voltant per Valls i arribem a l’ajuntament on veiem que no sobra cap bandera. Tornem al pati on continuem amb les fotos i l’abandonem per anar a acompanyar a l’ Ivet i ens quedem al passeig de l’estació mirant tractors i fent més fotos. Allà trobem al Jordi i al germà de l’ Ivet. Anem a l’estació de busos on alguns prenem uns calipos i d’altres cerveses i fan ambé una partida al futbolin. Torna el Marc i en Joan, d’ell ens acomiadem. Aviat marxa la Laura i ens dirigim a l’estació de tren. On després d’esperar durant força estona arriba un tren puja l’Idoia i s’adona que no és el tren correcte, sent així baixem i preguntem quan és el següent (a les deu de la nit). Surtim de l’estació i baixem pel passeig i truquem al Dídac per avisar que ens esperin, fent cas omís a la petició d’en Dídac de què baixesin pel cantó esquerra del passeig van anar directament a l'estació de busos passant pel cantó dret en un temps rècord, Elles arriben abans que ells a l’estació de busos, allà s’esperen fins que arriben i fan cua per agafar el bus a Tarragona que val 1.90€. Els espera un llarg i molt interessant viatge.
Un cop al bus, l’Edu baixa a Vallmoll i en Dídac, la Idoia i jo continuem el viatge. És a Vallmoll on el bus trenca un arbre i un tractor ens persegueix. Al bus també tenim converses transcendentals sobre la pau i l’amor, sobre els tipus de persones…i comencem a gravar vídeos que són genials. Després de passar milers de rotondes, arribem a Tarragona i anem molt ràpid cap a l’estació de tren. Arribem a l’estació i ens assabentem que ens hem d’esperar al tren d’aproximadament les 9. Tenim un debat sobre si cal validar o no el tiquet de viatge (el debat es dóna amb fins i tot, el comentari de fons – altaveus- de què cal validar el tiquet). Despés d’una estona anem sota el pont de l’estació; on juguem a “aleixball” un nou esport, que tot s’ha de dir caldria patentar. El joc s’ha d’aturar varies vegades perquè baixa gent. Havent jugat una estona, la Idoia aconsegueix encertar la pilota a la paperera i òbviament li toca treure-la. Després anem a l’andana corresponent, fent varies comprovacions. Un cop a l’andana en Dídac resol uns dubtes a un turistes, però aquests no sabem perquè no se’l creuen. La Idoia després d’embrutar l’estació de Tarragona la neteja molt amablement i sense cap tipus de pressió. Ens acomiadem d’en Dídac, el savi.
En entrat al tren, preguntem a la gent si és el tren que va a Barcelona i busquem uns seients. Els nostres companys de viatge són un senyor i una senyora molt simpàtics. Durant el viatge parlarem diverses vegades amb ells, també farem vídeos i farem un esquema sobre el que hem fet durant el dia. Un cop a Barcelona sortim i trobem a la familia de la Idoia. I aqui s'acaba el dia...